L'informe destaca que molts riscos ja han assolit nivells crítics i podrien arribar a ser catastròfics si no es prenen mesures urgents i decisives
L’Agència Europea del Medi Ambient (European Environment Agency, EEA) va publicar aquest dilluns l’informe de la primera Avaluació Europea del Risc Climàtic (European Climate Risk Assessment, EUCRA), en el què hi han participat tres experts climàtics del Departament de Ciències de la Terra del Barcelona Supercomputing Center-Centro Nacional de Supercomputación (BSC-CNS).
A l’informe, l’agència adverteix que l’Unió Europea no està preparada davant uns riscos climàtics que augmenten més ràpid que les polítiques de contenció i prevenció per a frenar-los, els quals van diversos passos per darrera. Concretament, els experts destaquen fins a un total de 36 riscs climàtics importants, amb greus conseqüències tant humanes com econòmiques i polítiques (fins i tot es parla de “turbulències polítiques), que requereixen “mesures urgents i immediates”, ja que hi ha en joc “centenars de milers de vides” i pèrdues per valor de fins a un bilió d’euros anuals.
Un dels experts climàtics del BSC que han contribuït a l'informe és el professor ICREA Francisco Doblas-Reyes, director del Departament de Ciències de la Terra, que ha coliderat el capítol 2 de l'informe. Aquest capítol descriu els factors climàtics i no climàtics responsables dels riscos a Europa. En particular, en ell s'hi realitza l'avaluació de la informació climàtica més detallada fins al moment del clima europeu en el passat recent i en el futur fins a final de segle, incloent-hi una llista de “wildcards” o factors sorpresa.
Segons el professor Doblas-Reyes: “L'informe il·lustra el camí que queda per fer per obtenir informació i tenir en compte molts factors climàtics i no climàtics que estan darrere d'un nombre de riscos que fins ara s'han infraestimat”. I afegeix: “Aquests factors inclouen la possibilitat de sorpreses com ara fenòmens meteorològics extrems o esdeveniments socioeconòmics que poden alterar de manera significativa la trajectòria conjunta dels sistemes climàtic i socioeconòmic més probable considerada fins aquell moment”.
També ha participat a l'elaboració de l'informe la professora ICREA Rachel Lowe, líder del grup en Resiliència en Salut Global (Global Health Resilience, GHR) del mateix departament. La professora Lowe està especialitzada en el codisseny d'eines de suport a la presa de decisions rellevants per a les polítiques per millorar la vigilància, la preparació i la resposta als reptes sanitaris mundials, centrant-se en les malalties infeccioses sensibles al clima. La seva contribució a l'informe s'ha emmarcat en la recopilació d'una base empírica sòlida que serveixi de suport a les polítiques de la UE en matèria de salut climàtica, exercint un paper destacat en l'anàlisi de la salut humana i les malalties infeccioses i les línies argumentals. Segons la professora Lowe: “És urgent una coordinació entre la UE i els estats membres, inclosa l'aplicació de programes de control de malalties infeccioses, sistemes d'alerta primerenca, plans d'acció sanitària i estratègies d'adaptació per tal d'augmentar la resiliència davant les amenaces sanitàries emergents”.
La tercera contribució del BSC ve de la mà de la Dra. Marina Baldissera, del grup de Serveis del Sistema Terrestre (Earth System Services, ESS) del Departament d'ES. La Dra. Baldissera és investigadora en ciències socials relacionades amb el clima. Ha dirigit l'innovador capítol 10 de l'informe, “Regions ultraperifèriques de la UE”, que tracta dels riscos a les regions situades fora de l'Europa continental, principalment les illes.
Segons l’informe, el problema de moltes polítiques europees és que són graduals, és a dir, no estàn previstes per incorporar mesures de xoc en els sistemes, i están pensades per a implementar-se a llarg termini. Però alguns dels riscos assenyalats en l’informe que ara es presenta requereixen una acció “urgent i contundent” si no es vol que acabin sent “catastròfics”, inclús a curt termini.
