Destaca que les repercussions del canvi climàtic a la salut tendeixen a distribuir-se de forma desigual, reflectint sovint patrons de desenvolupament socioeconòmic, marginació i pautes de desigualtat existents que s'entrecreuen.
Publicat avui a The Lancet Public Health, l'Informe 2024 de The Lancet Countdown Europe sobre Salut i Canvi Climàtic posa en relleu els impactes negatius del canvi climàtic en la salut humana, el retard en l'acció dels països europeus per mitigar i adaptar-se al canvi climàtic, i les oportunitats perdudes per protegir i millorar la salut amb l’acció climàtica.
Destaca que les repercussions del canvi climàtic a la salut tendeixen a distribuir-se de forma desigual, reflectint sovint patrons de desenvolupament socioeconòmic, marginació i pautes de desigualtat existents que s'entrecreuen.
L'informe revela una manca d'acció política per protegir la ciutadania del canvi climàtic. Molts països europeus continuen sent grans contribuents a les emissions de gasos amb efecte d'hivernacle i continuen concedint subvencions netes als combustibles fòssils, malgrat els efectes nocius que tenen per a la salut.
Els autors adverteixen que cal prendre mesures urgents per reduir les emissions de gasos amb efecte d'hivernacle, i aquestes mesures també beneficien la salut, ja que condueixen a un aire més net, millors dietes, reducció de les desigualtats i ciutats més habitables . Per complir les recomanacions del darrer informe del Grup Intergovernamental d'Experts sobre el Canvi Climàtic (IPCC) de zero emissions netes per al 2040, les emissions dels sistemes energètics europeus s'haurien de reduir a un ritme aproximadament tres vegades superior a l'actual.
Aquest és el segon informe d'indicadors de The Lancet Countdown Europe que fa un seguiment dels avenços en matèria de salut i canvi climàtic a Europa. La col·laboració supervisa 42 indicadors aprofitant l'experiència transdisciplinar de 69 col·laboradors que abasten 42 institucions acadèmiques i de les Nacions Unides dirigides pel Barcelona Supercomputing Center a Espanya.
El canvi climàtic és aquí, a Europa, i mata. Així ho adverteixen els 69 col·laboradors de l'informe de The Lancet Countdown Europe, publicat avui a la revista Lancet Public Health. El nou informe, que rastreja els vincles entre el canvi climàtic i la salut a tota la regió, explora 42 indicadors que vigilen les repercussions del canvi climàtic a la salut, així com les oportunitats inadequades, endarrerides o perdudes de l'acció climàtica a Europa.
El canvi climàtic no és un escenari llunyà en el futur
Aquest segon informe d'indicadors de The Lancet Countdown Europe ha estat liderat pel Barcelona Supercomputing Center-Centro Nacional de Supercomputación (BSC-CNS), en col·laboració amb l'Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), un centre recolzat per la Fundació la Caixa» i 40 institucions més de tot Europa. Els resultats dels indicadors mostren que els efectes negatius del canvi climàtic sobre la salut han anat augmentant en comparació dels nivells de referència, i que la majoria dels efectes superen els nivells registrats anteriorment.
● S'estima que les morts relacionades amb la calor han augmentat a la major part d'Europa, amb un increment mitjà de 17 morts per cada 100.000 habitants entre el 2003-2012 i el 2013-2022.
● Les hores de risc per a l'activitat física a causa del risc d'estrès tèrmic van augmentar entre 1990-2022 tant per a activitats mitjanes (per exemple, ciclisme o futbol) com extenuants (per exemple, rugbi o ciclisme de muntanya), cosa que possiblement es tradueixi en una reducció de l’activitat física i, per tant, en un augment del risc de malalties no transmissibles.
● Tant l'inici com el final de l'estació polínica s'han desplaçat en el cas del vern, el bedoll i l'olivera, mentre que la durada de l'estació s'ha mantingut pràcticament igual a la majoria d'Europa.
«El canvi climàtic ja està causant estralls en la vida i la salut de les persones a tot Europa», afirma la professora Rachel Lowe, directora de The Lancet Countdown in Europe i professora de recerca ICREA i líder del grup de Resiliència Sanitària Global al Barcelona Supercomputing Center, a Espanya. «El nostre informe aporta proves sobre l'alarmant augment dels impactes en la salut relacionats amb el clima a tot Europa, incloent-hi la mortalitat relacionada amb la calor, les malalties infeccioses emergents i la inseguretat alimentària i de l'aigua. Ha arribat el moment de prendre mesures sense precedents per limitar aquests impactes negatius sobre la salut a Europa i a tot el món.»
Aprofundiment de les desigualtats sanitàries en un món que s'escalfa
Els efectes negatius sobre la salut relacionats amb el clima i la responsabilitat del canvi climàtic no són iguals a Europa ni a tot el món, i sovint reflecteixen desigualtats socioeconòmiques i marginació. Els autors reflexionen sobre aspectes de la desigualtat destacant els grups de risc a Europa i la responsabilitat d’Europa en la crisi climàtica.
● La mortalitat relacionada amb la calor va ser dues vegades més gran en les dones que en els homes, les llars amb baixos ingressos tenien una probabilitat substancialment més gran d'experimentar inseguretat alimentària, les morts atribuïbles a una dieta desequilibrada van ser més grans entre les dones i l'exposició al fum dels incendis forestals va ser més gran a les zones molt desafavorides.
● El sud d'Europa tendeix a veure's més afectat per les malalties relacionades amb la calor, els incendis forestals, la inseguretat alimentària, la sequera, les malalties transmeses per mosquits i la leishmaniosi. En canvi, el nord d'Europa es veu igual o més afectat pel Vibri i les paparres, que poden propagar malalties com la malaltia de Lyme i l'encefalitis transmesa per paparres.
● Tot i que el canvi climàtic exacerba les desigualtats existents en matèria de salut, l'informe mostra un compromís escàs amb els aspectes d'igualtat, equitat o justícia en la investigació, les polítiques i els mitjans de comunicació sobre el clima i la salut, amb només 10 (0,1%) referències a la intersecció de la salut i el canvi climàtic registrades al Parlament Europeu el 2022.
«El canvi climàtic és intrínsecament un problema de justícia social i mediambiental», afirma la doctora Kim van Daalen, Lancet Countdown a Europa Research Fellow, autor principal de l?informe i investigadora postdoctoral al Barcelona Supercomputing Center. «Dins dels països europeus, les comunitats més desafavorides es veuen especialment afectades pels efectes del canvi climàtic sobre la salut. Alhora, els països europeus també deslocalitzen els impactes en la salut del nostre consum en altres llocs, amb altres parts del món experimentant contaminació atmosfèrica local i emissions de gasos d'efecte hivernacle com a resultat dels béns i serveis consumits per Europa.»
● El 2021, les emissions procedents de la combustió de combustibles fòssils van ser entre 5 i 4 tones de CO2 per persona a Europa: sis vegades més que les d'Àfrica i gairebé tres vegades més que les emissions per persona de l'Amèrica Central i del Sud .
● Molts països europeus continuen externalitzant les pressions mediambientals a altres llocs, i les emissions de CO2 i PM2,5 basades en el consum superen les emissions basades en la producció.
Una transició mediambiental justa i saludable
Aquesta primera actualització de l'avaluació exhaustiva sobre el canvi climàtic i la salut a Europa posa en relleu que el canvi climàtic ja afecta negativament la salut de les persones a tot Europa i, tanmateix, els indicis d'acció política per protegir els ciutadans són escassos.
● La trajectòria actual estima que la neutralitat de carboni s'assolirà tan tard com el 2100, cosa que demostra que el camí cap a sistemes d'energia neta zero continua sent lamentablement inadequat.
● L'ús del carbó va augmentar fins al 13% del subministrament energètic total d'Europa el 2021, davant del 12% el 2020, i 29 dels 53 països de la regió europea de l'OMS continuen proporcionant subvencions netes als combustibles fòssils.
● Durant el període 2005-20, les morts atribuïbles a la contaminació atmosfèrica (PM2,5) per combustió de combustibles fòssils van disminuir un 59% a Europa, en gran part gràcies a les tecnologies de control de la contaminació atmosfèrica.
«L'exposició a la contaminació atmosfèrica està perjudicant la salut de les persones a Europa i fora», afirma la professora Cathryn Tonne, codirectora de The Lancet Countdown Europe i professora de recerca a ISGlobal. «Encara que el nostre informe mostra una disminució de la contaminació atmosfèrica (PM2,5) en els darrers 15 anys a Europa, aquesta disminució es va deure predominantment a la millora de les tecnologies de control de la contaminació atmosfèrica que van disminuir la contaminació atmosfèrica, però no les emissions de gasos amb efecte d'hivernacle. Continuem necessitant mesures polítiques adequades que abordin paral·lelament la contaminació atmosfèrica i les emissions de gasos amb efecte d'hivernacle».
Si no es prenen mesures decisives, es poden agreujar els efectes actuals del canvi climàtic i perdre's oportunitats d'obtenir beneficis col·laterals considerables per a la salut a curt termini. Els autors sostenen que, tenint en compte les repercussions del canvi climàtic dins i fora d'Europa i el paper d'Europa en la creació de la crisi climàtica, Europa s'hauria de comprometre amb una transició mediambiental justa i saludable, que inclogui assumir una responsabilitat global i donar suport a les comunitats més afectades.
«Ja estem notant el cost del retard en l’acció, però també coneixem les recompenses que podríem collir amb l’eliminació progressiva dels combustibles fòssils i les vies per aconseguir-ho», afirma Rachel Lowe. «Limitar l'escalfament global a menys d'1,5 graus centígrads mitjançant una transició justa i saludable suposaria beneficis que salvarien vides a tot Europa i fora d'aquesta. En lloc d'enfrontar-nos a la mala salut i a amenaces als nostres mitjans de vida, els països europeus podrien sentir els beneficis per a la salut d'un aire net, les millors dietes, una reducció de les desigualtats i les ciutats més habitables mitjançant l'aplicació urgent de polítiques climàtiques centrades en la salut i el benestar.»
Sobre l’acte de llançament
El llançament virtual de l'informe 2024 Lancet Countdown in Europe tindrà lloc el 13 de maig del 2024, de 14:00 a 16:00 CEST. Més informació i inscripcions aquí.