La instal·lació artística 'Liquid Strata', obra de l'oceanògraf Joan Llort i els creadors Entangled Others i Daphne Xanthopoulou, mostra al pavelló Mies van der Rohe les característiques d'una zona crepuscular de l'oceà amb un impacte crucial en el canvi climàtic
Maria Arnal i altres artistes presenten els seus projectes de residència artística al BSC en el marc de la iniciativa europea AIR de S+T+ARTS per fomentar sinergies entre la ciència i l'art.
El BSC realitzarà un experiment per detectar els moviments de tots els assistents al Sónar a través de la posició dels telèfons mòbils.
Quan es troben ciència i art, allò invisible es fa visible i allò complex es transforma en bellesa, oferint una nova dimensió per explorar i comprendre la natura en tota la seva expressió. Així es demostra en la col·laboració entre l'oceanògraf Joan Llort, científic del Barcelona Supercomputing Center – Centro Nacional de Supercomputación (BSC-CNS), i els artistes Entangled Others i Daphne Xanthopoulou, creadors de la instal·lació d'art digital 'Liquid Strata'. L´obra serà la peça clau de l´espai SonarMies, que cada any exposa una intervenció artística especialment concebuda per integrar-se al Pavelló Mies van der Rohe dins la programació del Sónar, el Festival de Música, Innovació i Creativitat de Barcelona que se celebrarà del 13 al 15 de juny.
Liquid Strata és el resultat d'una llarga col·laboració entre Llort i Entangled Others, col·lectiu que componen els artistes Sofia Crespo i Feileacan McCormick, reconeguts internacionalment per utilitzar l'aprenentatge automàtic i la simulació generativa per visualitzar noves formes biològiques i ecosistemes. La instal·lació parteix d'un nou ús de les dades científiques per revelar la dinàmica de les partícules i la fauna del major ecosistema marí del planeta: el mesopel·làgic, també conegut com a zona crepuscular perquè gairebé no hi penetra la llum, i que conté la biomassa més gran invertebrats de la Terra.
També ha contribuït a l'obra Daphne Xanthopoulou que, partint de dades captades pels investigadors a la zona mesopel·làgica, s'ha encarregat de plasmar de forma sonora les característiques vitals d'un dels ecosistemes més grans i misteriosos de la Terra. Aquesta zona, que connecta la superfície de l'oceà amb l'oceà profund, té un impacte crucial en l'evolució del canvi climàtic per la capacitat de capturar diòxid de carboni de l'atmosfera. De fet, l'oceà es considera el dipòsit natural de carboni més gran del planeta ja que absorbeix aproximadament entre el 25% i el 30% del CO₂ emès per activitats humanes cada any.
El coneixement sobre com es transporta el carboni a través de l'oceà fosc i profund és ple de llacunes, per la qual cosa cal complementar les observacions (per satèl·lit o in situ) amb models del sistema terrestre. Aquests models són simulacions del planeta que representen matemàticament la superfície terrestre, l'atmosfera, el gel i, és clar, l'oceà. Gràcies a la seva capacitat per modelitzar aquests processos complexos i crucials, el supercomputador MareNostrum 5 permet als científics del BSC estudiar el rol de l'oceà en el cicle global del carboni.
En col·laborar amb artistes per crear l'obra, Llort pretén donar a conèixer al públic el mesopel·làgic, cada cop més amenaçat per la mineria d'aigües profundes i la pesca industrial, i obrir el debat sobre la seva conservació. “És fàcil comprendre les amenaces que pesen sobre la selva amazònica quan la veiem cremar. Però com podem protegir i conscienciar-nos de la importància d'un ecosistema líquid que es troba a 600 metres sota la superfície de l'oceà?”, afirma Llort, científic del grup de Variabilitat i Canvi Climàtic (CVC) del Departament de Ciències de la Terra del BSC. “Crec que l'art pot ser un aliat excel·lent de la ciència i la conservació en aquest sentit”.
'Liquid Strata', que ha estat possible gràcies a una ajuda Joan Oró de la Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació (FCRI) i la Fundació Mies, es podrà visitar des del dia 12 de juny a la tarda fins a la conclusió del festival el proper 15 de juny. A més, el públic de Sónar podrà conèixer els aspectes conceptuals, artístics i tecnològics d'aquest treball col·laboratiu entre científics i artistes a la conferència audiovisual 'Diving into Liquid Strata' que tindrà lloc a l'Stage+D del recinte principal de Sónar de Dia divendres 14 de juny del 2024 a les 16h.
Innovació a través de l'art i la ciència
La instal·lació de SonarMies no és l'única col·laboració entre artistes i científics del BSC que es presenta al Sónar 2024. Per onzena edició consecutiva, el grup d'Anàlisi i Visualització de Dades del BSC estarà representat al festival per mostrar exemples d'investigacions que exploten el poder de supercomputadors com el MareNostrum en un innovador format de treball conjunt entre artistes i científics.
En aquesta edició, el BSC exposarà a Sónar (dijous 13 a les 12h a Project Area i a les 18.30 a Sónar Lounge) el treball amb els artistes Maria Arnal, Filippo Nassetti i Richard Vijgen en el marc de projecte AIR de S+T+ ARTS, una iniciativa europea que té com a objectiu impulsar la col·laboració entre artistes i científics per fer avançar la ciència.
“Estem treballant amb artistes en residència en projectes relacionats amb el concepte de lʻaire que ens permeten explorar alguns dels elements invisibles que ens envolten. A Sónar+D, exposarem aquesta col·laboració entre científics i artistes, que estaran presents al festival per mostrar els avenços dels projectes i debatre noves idees”, ha assegurat Fernando Cucchietti, que lidera el grup d'Anàlisi i Visualització de Dades del BSC.
El projecte de col·laboració de l'equip de Cucchietti amb Maria Arnal (Impossible Larynx) integra models de processament de veu i una visualització en 3D del tracte vocal per desenvolupar una nova eina musical d'intel·ligència artificial que permeti superar els límits físics de la veu humana, així com aplicacions mèdiques i socials.
La col·laboració amb Filippo Nassetti (Breathing Architectures) impulsa el desenvolupament de nous models de simulació del sistema respiratori que permetran solucions més precises del bessó digital humà, desenvolupades per l'equip liderat per la investigadora del BSC Beatriz Eguzkitza.
Per la seva banda, Richard Vijgen (Electric Atmospheres) ha treballat amb els investigadors del BSC Josep de La Puente i Octavio Castillo per trobar els límits de la supercomputació en la simulació d'ones electromagnètiques urbanes, com les produïdes pels telèfons mòbils, amb què visualitza i crea els paisatges invisibles que ens envolten.
Sónar com un laboratori
L'equip d'Anàlisi i Visualització de Dades renovarà un experiment que ja va realitzar el 2015 i que es va denominar “Sabem què vas fer el darrer Sónar”, per al qual va desenvolupar una tecnologia que permetia rastrejar la posició de tots els dispositius mòbils dels assistents al festival per reproduir els seus moviments. Per a aquesta edició, el sistema ha millorat tant la qualitat com l'abast de la seva capacitat de detecció, cosa que permetrà optimitzar els models de mobilitat en què el BSC treballa per entendre el comportament dels assistents a esdeveniments massius.
L'objectiu és exportar aquesta tecnologia a altres grans esdeveniments, com ara els partits del Camp Nou, la Festa Major de Gràcia o la Copa Amèrica, incloent-hi escenaris d'evacuació. L'experiment, que compta amb la col·laboració de Fira Montjuïc i de l'empresa Wizzie, s'emmarca en el projecte del BSC vCity per desenvolupar bessons digitals urbans que permetin posar a prova les polítiques urbanes abans d'aplicar-les a la vida real.