La científica del BSC Ariadna Mechó ha presentat els resultats de l'expedició 'Muntanyes submarines inexplorades de la dorsal de Sales i Gómez', davant de les costes de Xile, a la Conferència del Decenni de l'Oceà 2024 de l'ONU celebrada a Barcelona
El paper del BSC i la supercomputació en l'expedició és proporcionar dades de modelització climàtica a través de diferents escenaris futurs per determinar la distribució d'espècies a la zona.
Aquesta informació climàtica s'utilitzarà en les negociacions per crear una de les primeres i més grans àrees marines protegides en aigües internacionals del món.
Un grup internacional de científics, coliderat per la investigadora Ariadna Mechó del Barcelona Supercomputing Center - Centro Nacional de Supercomputación (BSC-CNS), ha observat 160 espècies en muntanyes submarines de la costa de Xile que fins ara no se sabia que vivien a la regió, de les quals almenys 50 podrien ser potencialment noves per a la ciència. La recent expedició de l'Schmidt Ocean Institute a les muntanyes submarines de la Dorsal de Sales i Gómez, una zona remota i poc explorada que s'estén des de les costes de Xile fins a Rapa Nui, ha permès identificar coralls d'aigües profundes, esponges de vidre, eriçons de mar, calamars, peixos, mol·luscs, crancs, estrelles de mar i altres espècies mai abans observades pels científics.
Mechó , investigadora del grup de Variabilitat i Canvi Climàtic del Departament de Ciències de la Terra del BSC, va presentar els resultats del creuer científic de 40 dies "Muntanyes submarines inexplorades de la Dorsal de Sales i Gómez" i les negociacions en curs per crear un corredor blau a la zona al Fòrum AMP de la Conferència del Decenni de l'Oceà: Avanços, obstacles i solucions”, organitzat en el marc de la Conferència del Decenni de l'Oceà de l'ONU que se celebra a Barcelona del 10 al 12 d'abril del 2024.
"Hem trobat entre 50 i 60 espècies potencialment noves a simple vista, un nombre que probablement augmentarà quan treballem totes les mostres que tenim al laboratori. També hem trobat un dels coralls mesofòtics més profunds del món, fet que amplia en diversos centenars de quilòmetres la distribució d'aquesta fauna polinèsia. I en profunditat, hem trobat camps d'esponges i coralls, hàbitats considerats vulnerables i necessitats de protecció", ha afirmat Mechó.
L'expedició es va fer del 24 de febrer al 4 d'abril amb un equip internacional de 25 científics de 14 organitzacions de cinc països (Xile, Estats Units, Itàlia, Espanya, Holanda), entre ells la primera biòloga marina rapanui, Emilia Ra'a Palma Tuki, recentment graduada a la Universitat Catòlica del Nord de Xile. El Consell del Mar de Rapa Nui, o Koro Nui o et Vaikava, va donar suport a l'expedició, proporcionant el permís principal per treballar a la zona, i va col·laborar aportant un observador Koro Nui i un expert local en navegació per incorporar a l'expedició les seves perspectives com a membres de la comunitat Rapa Nui.
La informació recollida durant aquesta expedició científica proporcionarà la base per informar de la gestió de les àrees marines protegides existents i potencialment ampliar-les, especialment al voltant de l'illa de Rapa Nui.
Una de les zones més inexplorades del planeta
Finançat per l'Schmidt Ocean Institute, el creuer està dedicat a estudiar els ecosistemes d'una de les zones més inexplorades del món, les muntanyes submarines i les illes oceàniques de la Dorsal de Sales i Gómez, que és una cadena muntanyosa submarina de 2.900 quilòmetres de longitud que comprèn més de 200 muntanyes submarines des de les costes de Xile fins a Rapa Nui, també coneguda com a Illa de Pasqua.
Aquesta serralada acull un dels paisatges marins més singulars i biodiversos de la Terra, amb un altíssim índex d'endemisme, hàbitats crítics per a organismes bentònics, corredors migratoris essencials per a espècies de gran mobilitat i la presència de més de 80 espècies amenaçades o en perill de extinció.
A més, la dorsal de Sales i Gómez posseeix un ric patrimoni cultural i marítim amb connexions amb comunitats indígenes illenques i continentals. Aquesta regió remota i poc explorada alberga probablement hàbitats verges i inexplotats amb abundant biodiversitat que requereixen la cooperació internacional per protegir-los abans que desapareguin.
Modelització de l'oceà amb supercomputació
El paper del BSC i la supercomputació a la campanya és proporcionar dades de modelització climàtica a través de diferents escenaris per establir la distribució d'espècies a la zona. Això ens ajudarà a comprendre com es veuran afectades aquestes espècies pels canvis futurs, segons cada escenari possible.
"Però abans, necessitem comprendre millor la biodiversitat i la connectivitat de la regió per saber quines espècies es troben allà i en quines muntanyes exactament, així com els possibles canvis a les comunitats faunístiques. Bàsicament, es tracta d'una exploració única a llocs on pràcticament tot està inexplorat”, ha assegurat Mechó.
L'objectiu és proporcionar la informació necessària per donar suport a la designació de la Dorsal de Sales i Gómez com a zona marina d'importància ecològica i biològica (EBSA) pel Conveni sobre la Diversitat Biològica i “zona prioritària” ecològica i socioeconòmica per a la protecció internacional, pel Tractat d'Alta Mar (2023).
Aquest creuer està connectat amb una campanya anterior desenvolupada entre gener i febrer del 2024 i centrada en l'estudi de la unió entre Sales i Gómez i la Dorsal de Nazca, i les Illes Desventurades. Durant els dos creuers, s'hi han descobert més de 100 noves espècies a Sales i Gómez i la Dorsal de Nazca, així com jardins de coralls i esponges, cosa que posa en relleu la necessitat de crear un corredor blau al llarg d'ambdues dorsals, creant una de les primeres i més grans zones marines protegides del planeta.
[Ariadna Mechó ha rebut finançament del programa de recerca i innovació Horitzó 2020 de la Unió Europea en el marc de l'acord de subvenció Marie Skłodowska -Curie núm. GA 101107435].