Descobrir les causes del tumor, identificar marcadors que ajudin a predir quins pacients poden respondre als tractaments actuals i afavorir teràpies noves són els objectius d'aquest projecte de recerca, amb una durada prevista de tres anys
El Barcelona Supercomputing Center - Centro Nacional de Supercomputación (BSC-CNS) ha signat un acord de col·laboració amb el Centro Nacional de Investigaciones Oncológicas (CNIO) i el centre d'R+D de Lilly España per aprofundir en el coneixement del càncer de pàncrees, el tercer tipus de càncer amb més mortalitat a Espanya segons dades de la Sociedad Española de Oncología Médica (SEOM).
Aquest projecte, que reforçarà l'abordatge multidisciplinari de la malaltia durant tres anys i comptarà amb una quantia d'un milió d'euros, està enquadrat en els acords de col·laboració publico-privada del Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats i els fons europeus de recuperació. En concret, la investigació busca trobar les causes responsables del càncer de pàncrees, identificar marcadors per predir aquells pacients que puguin respondre als tractaments actuals i afavorir noves teràpies.
La iniciativa atorga un paper destacat a la intel·ligència artificial i als models computacionals avançats. Per això, comptarà amb el suport del grup del doctor Alfonso Valencia, professor ICREA i director del departament de Ciències de la Vida del BSC, un dels centres capdavanters a nivell mundial en l'aplicació de models computacionals avançats en medicina personalitzada.
“Els algoritmes d'intel·ligència artificial ens permeten identificar biomarcadors específics indicatius de la resposta al tractament o del pronòstic del càncer de pàncrees. Aquesta tecnologia segur que ens serà útil en el treball d'identificació de noves dianes terapèutiques i en la millora continuada dels enfocaments personalitzats”, assegura el doctor València.
Des del CNIO, referent internacional en la identificació de les causes genètiques del càncer, es treballarà cap a un coneixement més gran de la malaltia a través de models genètics. El professor Mariano Barbacid, cap del Grup d'Oncologia Experimental del centre, precisa: “Un coneixement més gran sobre la influència de les diferents variables genètiques en el risc de càncer de pàncrees ens permetrà millorar el diagnòstic i la prevenció. Es tracta d'impulsar la medicina personalitzada en un tipus tumoral que, avui dia, no compta amb opcions terapèutiques eficaces, i per això el repte és enorme des del punt de vista de la investigació preclínica”.
Per la seva banda, per a Juan Velasco, director científic del centre d'R+D de Lilly a Espanya, aquesta iniciativa investigadora requereix una gran coordinació entre tots els organismes implicats a través d'un exhaustiu treball en xarxa que marcarà el camí cap a una millora del abordatge del càncer de pàncrees: "Per a la nostra companyia és molt satisfactori i il·lusionant formar part d’un projecte de recerca que podria incrementar les opcions de millora de la qualitat de vida i augment de la supervivència dels pacients amb aquesta malaltia tan devastadora".