L’investigador del BSC Pablo Ortega és coautor de l’article publicat en l’edició del 12 d’abril de Nature.
Una nova investigació liderada per la University College London (UCL) i Woods Hole Oceanographic Institution (WHOI) proporciona evidències de que la circulació oceànica a l’Atlàntic, un engranatge clau en el sistema climàtic global, ha estat perdent intensitat des de mitjans del segle XIX i actualment es troba en el seu punt més feble dels últims 1.600 anys. Si el sistema continua afeblint-se, podria alterar els patrons de temps dels Estats Units i Europa i el Sahel africà i provocar un augment més ràpid del nivell del mar a la costa est dels Estats Units.
Quan es tracta de regular el clima global, la circulació de l’Oceà Atlàntic juga un paper clau. El sistema de la circulació en aigües profundes, a vegades conegut com la Cinta Transportadora Oceànica Global, envia aigua càlida i salada del corrent del Golf a l’Atlàntic Nord, on allibera calor a l’atmosfera i escalfa Europa occidental. L’aigua més freda s’enfonsa a grans profunditats i viatja fins a l’Oceà Antàrtic, i finalment torna al corrent del Golf.
“El nostre estudi proporciona el primer anàlisi exhaustiu dels enregistraments de sediments oceànics, demostrant que aquest afebliment va començar a prop del final de la Petita Edat de Gel, un període fred de segles que va durar fins al voltant de 1.850”, explica la Dra. Delia Oppo, científica sènior del WHOI i coatura de l’estudi, publicat en l’edició d’aquest dijous de Nature.
“Aquesta interpretació dels nostres registres paleoclimàtics va ser recolzada per l’anàlisi de dues simulacions climàtiques d’última generació, demostrant així que és possible reconciliar i explotar conjuntament les dades de registres naturals i els models climàtics”, afegeix Pablo Ortega, un altre coautor de l’estudi, actualment investigador al BSC.
Llegir nota de premsa completa aquí.
Llegir article de Nature aquí.
Imatge: Figura il·lustrativa del corrent de l’Oceà Atlàntic (de Praetorius 2018, Nature)