L’investigador Carlos Pérez García-Pando, responsable del grup de Composició Atmosfèrica i titular de la càtedra AXA al Barcelona Supercomputing Center – Centro Nacional de Supercomputación (BSC-CNS), ha estat reconegut amb el premi Agustín de Betancourt y Molina per a joves investigadors que concedeix la Real Academia de Ingeniería (RAI). Pérez García-Pando ha estat premiat per les seves contribucions en l’àmbit dels riscos mediambientals i, en particular, en el camp dels aerosols minerals.
El premi Agustín de Betancourt y Molina reconeix els investigadors o professionals que hagin fet contribucions originals i rellevants en qualsevol dels àmbits de l’enginyeria, i es valoren específicament els aspectes relacionats amb la transferència de tecnologia.
La Comissió de Premis de la RAI ha valorat i destacat de Carlos Pérez García-Pando el seu lideratge i la producció científica en la seva àrea de recerca, que gira al voltant de múltiples aspectes de la contaminació atmosfèrica: des de la comprensió dels processos físics i químics que afecten els contaminants en l’atmosfera, fins a l’avaluació dels seus impactes en el clima, la biogeoquímica de l’oceà, la qualitat de l’aire i la salut.
Sobre Carlos Pérez García-Pando i el seu projecte de recerca
Carlos Pérez García-Pando va tornar al BSC-CNS el 2016, després de vuit anys al NASA Goddard Institute for Space Sudies a Nova York. L’investigador es va reincorporar per fer-se càrrec del grup de Composició Atmosfèrica del BSC-CNS i dirigir una Càtedra AXA sobre tempestes de pols minerals que li va donar l’AXA Research Fund.
Pérez García-Pando i el seu grup de recerca al BSC-CNS desenvolupen i apliquen models multi-escala complexos amb acoblament atmosfera-química, que permeten abordar qüestions científiques fonamentals i generar eines aplicades de predicció de la qualitat de l’aire i del clima d’escales locals a globals. Dins d’aquest camp de modelització numèrica, Pérez García-Pando és considerat com una referència en aerosols minerals. Aquests aerosols s’emeten principalment en regions àrides i semiàrides, són els més abundants globalment en termes de massa, dominen l’aerosol atmosfèric en regions àmplies del planeta i la seva influència en el sistema climàtic inclou una àmplia gamma d’escales espacials i temporals. Els esdeveniments extrems d’aerosols minerals es coneixement popularment com ‘tempestes de pols’. Aquests comporten perjudicis greus per a la salut, el medi ambient i l’activitat quotidiana i econòmica en molts països, especialment en el nord d’Àfrica i l’Orient Mitjà. L’objectiu de les investigacions de Pérez García-Pando és obtenir un coneixement més ampli sobre els mecanismes que afavoreixen l’emissió de pols mineral en zones àrides i el seu transport a escala regional i global per millorar els models de predicció, així com entendre els seus efectes sobre el clima i els seus impactes socioeconòmics