Fenòmens meteorològics extrems, mala qualitat de l'aire, canvis en els patrons de malalties infeccioses i inseguretat en l'abastiment d'aigua i d'aliments posen en risc la salut de gran part de la població mundial

El subministrament d'informació climàtica a través de serveis climàtics és fonamental per comprendre com i quan els sistemes sanitaris i la salut de la població es poden veure afectats pels efectes del canvi climàtic

"Necessitem eines accessibles que facilitin la comunicació eficaç de les complexes tendències històriques, actuals i previstes en matèria de clima i salut", afirma Rachel Lowe, líder de l'equip de Resiliència en Salut Global del BSC, que participa la presentació de l'informe de l'OMM

L'augment de la temperatura mundial amenaça de revertir una tendència de dècades de progrés cap a una millor salut humana en tot el planeta. Per fer front a la nova realitat del canvi climàtic, el sector sanitari necessita disposar d’informació i serveis climàtics adaptats que li permetin controlar els riscos per a la salut relacionats amb el clima. Aquesta és la conclusió de l’informe presentat aquest dijous per l’Organització Meteorològica Mundial (OMM) sobre l’estat dels serveis climàtics, centrat aquest any en la salut humana i que ha comptat amb la participació d’investigadors del Barcelona Supercomputing Center – Centro Nacional de Supercomputación (BSC-CNS).

Un servei climàtic es defineix com el subministrament d'informació climàtica a un usuari per ajudar-lo a prendre decisions adequades. Aquesta informació és fonamental per comprendre millor com i quan els sistemes sanitaris i la salut de la població es poden veure afectats pels efectes del canvi climàtic, que implica condicions meteorològiques extremes, mala qualitat de l'aire, canvis en les pautes de les malalties infeccioses i inseguretat en l'abastiment d'aigua i aliments.

L'informe de l'OMM sobre l'estat dels serveis climàtics destaca que, encara que actualment hi ha els coneixements i recursos científics necessaris per fer front a la situació, aquests encara no són prou accessibles o utilitzats en el sector sanitari, cosa que repercuteix especialment en les comunitats més vulnerables del planeta. De fet, menys d’una quarta part dels ministeris de Sanitat de tot el món disposen d’un sistema de vigilància sanitària que utilitzi informació climàtica, segons s’indica a l’informe de l’OMM presentat aquest dijous pel seu secretari general, Petteri Taalas.

Aportació de l'equip de Resiliència a Salut Global del BSC

El document inclou aportacions de més de 30 organitzacions diferents, entre les quals hi ha la destacada contribució de l'equip de Resiliència en Salut Global del departament de Ciències de la Terra del BSC que dirigeix la professora ICREA Rachel Lowe, un dels grups de recerca de referència a nivell internacional a l'estudi de la relació entre el canvi climàtic i la salut i l'únic a Espanya que ha contribuït a l'informe coordinat per l'OMM.

Lowe, que participa aquest dijous a la presentació de l'informe, ha contribuït, juntament amb la també investigadora del BSC Kim van Daalen, amb un cas d'estudi basat en els indicadors de The Lancet Countdown in Europe, una iniciativa liderada pel BSC per observar la relació entre la salut i el canvi climàtic a Europa. Lowe també ha participat en altres estudis esmentats al document, relacionats amb models de predicció de risc de malalties relacionades amb el clima a Barbados i amb un sistema d'alerta primerenca del dengue al Vietnam.

"Encara que la conscienciació sobre les implicacions del canvi climàtic per a la salut és cada vegada més gran, es necessiten eines accessibles i informació a punt per utilitzar que facilitin la comunicació eficaç de les complexes tendències històriques, actuals i previstes en matèria de clima i salut. Aquesta informació pot contribuir a garantir el compliment dels objectius de mitigació i a fonamentar les estratègies d'adaptació per augmentar la resiliència de la societat al canvi climàtic a Europa i fora”, ha afirmat Lowe.

La calor extrema, principal amenaça

L'informe de l'OMM assenyala les principals amenaces per a la salut derivades dels efectes del canvi climàtic, com ara onades de calor, huracans, sequeres, inundacions i incendis. D'entre tots ells, el fenomen amb més taxa de mortalitat és la calor extrema, que només a Europa va causar més de 60.000 víctimes mortals a 35 països diferents durant l'estiu del 2022, segons dades de The Lancet Countdown.

"Pràcticament tot el planeta ha patit onades de calor aquest any. L'aparició d'El Niño el 2023 augmentarà enormement la probabilitat que se segueixin batent rècords de temperatura, desencadenant més calor extrema a moltes parts del món i a l'oceà, i fent que el desafiament sigui encara més gran", ha indicat el secretari general de l'OMM, que ha presentat l'informe des de la seu de l'organisme a Ginebra.

S'estima que aquesta tendència s'incrementi fins a finals de segle en àrees com el sud d'Europa, Amèrica Central i del Sud, sud-est asiàtic i especialment a Àfrica, que podria concentrar més de la meitat de l'increment de mortalitat previst a causa del canvi climàtic l'any 2050, segons el Panell Internacional d'Experts en Canvi Climàtic (IPCC), en gran part pel desenvolupament escàs de serveis climàtics i de sistemes d'alerta primerenca.

Les onades de calor també agreugen la contaminació atmosfèrica, que ja és responsable d'uns 7 milions de morts prematures a l'any, de la mateixa manera que empitjoren els efectes de les sequeres posant en risc la seguretat alimentària a bona part de la superfície terrestre mundial.

El canvi de les condicions climàtiques també potencia la transmissió de malalties infeccioses sensibles al clima transmeses tant per vectors com per aliments i aigua. Per exemple, el dengue és la malaltia transmesa per vectors que més ràpidament es propaga al món, mentre que la durada de la temporada de transmissió de la malària ha augmentat a diverses zones del planeta.

"La crisi climàtica és una crisi sanitària que provoca fenòmens meteorològics cada cop més greus i impredictibles, alimenta els brots de malalties i contribueix a l'augment de les taxes de malalties no transmissibles", ha assegurat en un missatge enregistrat el director general de l'OMS, Tedres Adhanom Ghebreyesus.

Casos d'èxit de serveis climàtics

L'informe de l'OMM també deixa lloc per a l'esperança amb l'enumeració de diversos casos d'èxit a tots els continents de desenvolupament de serveis climàtics que n'han demostrat l'eficàcia. Entre els estudis de cas exposats s'han presentat sistemes d'alerta primerenca de calor extrema i de sequeres, mètodes de control del pol·len per ajudar els al·lèrgics i sistemes de vigilància per satèl·lit de malalties sensibles al clima que han servit per resoldre crisis sanitàries relacionades amb el canvi climàtic.

"Treballant plegats per fer que els serveis climàtics d'alta qualitat siguin més accessibles per al sector sanitari, podrem ajudar a protegir la salut i el benestar de les persones que s'enfronten als perills del canvi climàtic", ha subratllat el director general de la OMS.